dimarts, 21 d’octubre del 2008

2a Concentració Internacional Ferrari a Andorra

El cap de setmana del 18-19 d'octubre s'ha fet la segona concentració de Ferrari a Andorra. Sempre he estat un aficionat d'aquesta marca, encara que sempre molt lluny de poder-ne accedir a un que no sigui a escala 1/18. Aquest cap de setmana ha estat la vegada que he pogut admirar mes d'aprop, tant visualment com sonorament, molts models de la marca Italiana.

Curiós que en plena "crisi" si hagin ajuntat tants Ferrari, segons hem van dir molts mes que l'any passat encara que també és veritat que era la primera concentració que es feia. Potser els propietaris estan fent les ultimes "sortides" abans d'anar al mercat de segona ma i treure'n una bona quantitat d'euros per ells (no ho crec.....).

Passant una mica al detall de la concentració, comentar que es van ajuntar moltíssims models, trobant a faltar especialment el 599 Fiorano, el F40 i posats a demanar, perquè no un
250 GTO. El F50 estava a l'aparador de la tenda Ferrari de Sant Julià juntament amb un Testarossa i un Dino. Personalment, els reis de la festa van ser el fabulós Enzo (fins la seva retirada), el 430 Scuderia i el 360 Challenge Stradale, aquests últims sense la decoració específica exterior.
Hi havien molts F430, descapotables i fins i tot de colors diferents al Rosso, gris i groc. També 2 o 3 612 Scaglietti (4 places) i ja mes antics forces 360, un Superamerica, F355, 512, Testarossa, 348, 575, Dino... i algun que em deixo probablement (Xavi, fes algun comentari si em deixo algun). El dissabte els vam poder admirar a tots al pàrking descobert de l'hotel Plaza on estaven allotjats els propietaris, també els vam veure sortir cap el circuit del Pas de la Casa on van fer una petita exhibició. De camí cap el Pas, vam veure al Enzo parat a una gasolinera sense sospitar que mes tard ens dirien que havia trencat l'embragament, que fort, tot un Enzo "tirat" a la carretera.

Desprès d'estar una estoneta a 4 graus positius al Pas, vam tornar cap a Andorra i el Enzo encara estava a la gasolinera, vam parar i poder "gaudir" de la pudor típica d'un embragament cremat de tot una Ferrari Enzo. El vídeo adjunt podeu veure les imatges surrealistes d'un Enzo puixant a una grua "mundana", i una foto del cop als baixos que ens va fer mal a tothom.

Per a qui no ho sàpiga, es parla que el valor d'un Enzo de segona ma (nou no existeix) és d’aproximadament 1 milió de dòlars.
El diumenge ja no vam seguir el festival Ferrari, marxant cap a Barcelona amb parada a Basella, el Museu de la Moto, l'any que be mes, esperant poder admirar mes estona a l'Enzo, algun 599, F40 i potser el nou California.
M’oblidava!!!!! També es van apuntar a la festa 2 “LambosGallardo impressionants (cosins germans de Ferrari) i un Chevrolet Corvette Z06 (¿?).





Vídeo en bona qualitat, triga una miqueta en carregar però val la pena esperar.

Una abraçada molt forta pel Xavi, Montse i Pau.

3 comentaris:

Albert ha dit...

Hola David!! No sabia que també eres blogaire! Tens raó, els Ferrari són un somni... Però jo no m'imagino aparcant-ne un a la coope, seria poc glamurós. Així que a més del ferrari, un piset a la Bonanova....
Apa, una abraçada!
Per cert, vaig intentar enviar-te fotos de la mariona però me'ls tornava... els enviava a dsm72, és aquest el teu mail encara?????

Anònim ha dit...

Hola David. Nada, felicitarte por tu primer artículo en este blog que inauguras.
En cuanto al artículo enn si, pues parece duivertido ver un grupo de dueños de Ferraris alardeando de quién la tiene más grande (metáfora un poco basta, lo se). Creo que Freud escribió algo sobre eso.
A seguir publicando y nos leemos.

David ha dit...

Hola Albert, estic començant amb aixó dels blocs, encara no he acabat ni la primera entrada....dona molta feina, almenys al principi...el meu mail dsm72@orange.es o el del blog, davidsm72@gmail.com. Avui he estat veien el teu bloc.

Alex,con tenerla pequeña yo me conformaba. la verdad es que es todo un poco pedante pero que vamos hacerle, son una colla de garrulos con pasta......